regles d´acentuació

paraules agudes llanes y esdruíxoles.

• Les paraules monosil·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'accent diacrític).

S'accentuen les paraules agudes (la síl·laba tònica és l'última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in (on la i és vocal).                                                                                                                                                                     

S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que no acaben en cap de les terminacions anteriors.

S'accentuen totes les paraules esdruíxoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.

Hi ha dos tipus d'accents: l'accent greu o obert (`) i l'agut o tancat (´). L'accent greu es col·loca sobre de les vocals obertes, seguint les normes anteriors; i l'agut, sobre les vocals tancades. La a és la vocal oberta i la i i la u són les vocals tancades.

                                                                                                      Accent diacrític.

 

S'anomena accent diacrític aquell accent que es col·loca sobre algunes paraules, que seguint les normes generals no haurien de portar accent, per distingir-les d'unes altres paraules que s'escriuen igual però que tenen un significat diferent.

A continuació, algunes de les paraules que porten accent diacrític en català:

per una llista més completa vegeu l'article principal sobre l'accent diacrític.

• bé, béns (riquesa; adverbi); be, bens (xai; nom de lletra)
• déu (divinitat), adéu, semidéu; deu, deus (número; font; verb deure)
• dóna, dónes (del verb donar); dona, dones (persona del sexe femení)
• és (verb ésser o ser); es (pronom)
• fóra (del verb ésser); fora (adverbi de lloc)
• mà (part del cos); ma(possessiu)
• més (quantitatiu); mes (període de l'any, conjunció, possessiu)
• món (univers), rodamón; mon (possessiu)
• nét, renét, besnét... (parentiu); net, renet... (adjectiu)
• ós, óssos (animal); os, ossos (de l'esquelet)
• óssa (animal); ossa (ossada)
• pèl, pèls (vellositat); repèl, contrapèl...; pel, pels (contracció)
• què (interrogatiu i relatiu precedit de preposició); que (relatiu àton; conjunció)
• sé (verb saber); se (pronom reflexiu)
• sí (afirmació); si (conjunció)
• sóc (del verb ésser); soc (soca; esclop...)
• són (verb ésser); son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
• té (verb tenir); te (infusió; nom de la t; pronom feble)
• ús (acció d'usar); us (pronom feble)
• véns, vénen (verb venir); vens, venen (verb vendre)
• vós (tractament); -vos (pronom feble)
• té (verb tenir); te (beguda).

laura .