ORTOGRAFIA:ACENTUACIÓ.

Totes les paraules tenen síl·labes, una que es pronuncia amb més força, la síl·laba tònica, i les restants que s’anomenen síl·labes àtones.

Tipus de paraules segons l’accent

		Exemple
Agudes	La síl·laba tònica és l’última síl·laba de la paraula.	Camí, germà, cançó
Planes	La síl·laba tònica és la penúltima síl·laba de la paraula.	Terratrèmol, ibèric, bolígraf
Esdrúixoles	La síl·laba tònica és l’antepenúltima síl·laba de la paraula.	Dècima, llàgrima, història

L’accent gràfic

L’accent gràfic és un signe que indica en algunes paraules quina és la síl·laba tònica. Hi ha dos tipus d’accent gràfic: ( ´ ) tancat o agut o ( ` ) obert o greu.

Tancat o agut	Obert o greu
( ´ )	( ` )

Moltes i diverses són les maneres d’explicar quines vocals s’accentuen obertes i quines tancades.
Nosaltres hem dissenyat aquest triangle on pots veure que la part més oberta pertany a les vocals obertes. D’altra banda, les vocals més tancades estan en la zona més tancada de la figura.
Observant el dibuix trobem que hi ha dues vocals es repeteixen la e i la o. Les dues vocals que es poden repetir es poden accentuar amb l’accent gràfic tancat o agut (´ ) i l’accent gràfic obert o greu ( ` ). Per tant la vocal e com la vocal o poden ser obertes i tancades (è, é, ò, ó ).
Generalment, les lletres è i ò tenen l’accent obert o greu quan formen part de paraules esdrúixoles i planes, mentre que les é i ó tenen l’accent tancat o agut quan formen part de les paraules agudes. Ara bé, com hem dit, generalment, no sempre: però, açò, allò, això,... .
Les vocals i i u són sempre vocals tancades, i el seu accent, sempre que el porten, serà tancat ( í, ú ).
Per últim, la vocal a, sempre que porte accent serà l’obert ( à ).

REGLES D’ACCENTUACIÓ

Tipo	S’accentuen quan:	Exemple
Agudes	Acaben en vocal: a, e, i, o, u. Acaben en vocal + S: as, es, is, os, us. Acaben en -en, -in.	camí, germà, cançó. arròs, pastís, poregós. comprén, Berlín.
Planes	S’accentuen quan no acaben amb les    terminacions de les agudes.	terratrèmol, ibèric, bolígraf.
Esdrúixoles	S’accentuen sempre.	Dècima, llàgrima,								CELIA

Significat:

Natural d'uns dels tossals de Roma.

caiguda del cel.

 CARACTERISTIQUES:

 Té una personalitat solidària, harmònica i desenrotlla una gran activitat mental. En el seu àmbit familiar és comprensiva i companya. És agradable en el seu tracte amb els altres. Necessita la protecció amorosa familiar per a expressar els seus sentiments. Necessita la protecció amorosa familiar per a expressar els seus sentiments. És una dona plena d'energia i molt alegre. És molt sociable i fa amistat amb tot el món.

 En l'amor:

 Es apassionada i expressiva. La seua comprensió es veu enterbolida pel seu ensomni i indecisió. Confon el pla afectiu i el sentimental. Un excés en les seues emocions i en la passió pertorba la seua vida emotiva. Mai oculta el que verdaderament sent, per la qual cosa és capaç de donar el primer pas en la conquista. La seua rapidesa de reflexos, i habilitat mecànica, li provoquen forta atracció

EL NOM SONIA.

     SONIA EN JAPONES.

 Nom femeni d'origen Greg.

 Del grec saviesa. Variant rus de Sofía.

NATURA Emotiva: 
Natura emotiva, amable i condescendent. Suau, cordial, sagaç. Ama l'harmonia de les formes i els mètodes persuasius. Li agrada sentir-se lloat.

 NATURA Expressiva: 

És ardent . S'expressa per mitjà del seu dinamisme i la seua fogositat. Busca la sobrietat, la soledat i la solemnitat. Ama todoel que és limpi i lluminos."

TALENT Natural:

 És ment de pensament practic. S'expressa com a pensador net i concret , que quirata valors i busca seguritat en la inversió de suesfors o del seu capital. Rep augment en les activitats que requerixen disciplina, constància, esforç, lògica i raó. Ama la perícia, la previsió i la concreció.

"Podria destacar en professions com a contractista, grangera, mecànica, dibuixant, empleada pública, empleada administrativa, obrera de fàbrica o capatàs, comptable o política."

---

Número de Sort: 8 

Sonia és una varien eslava- russa del nom de Sofía (Sinja en rus) i donat el seu us és popular s'ha convertit en un nom independent. No tinc sant. Variant de Sònia: Sonia en altres idiomes, català: Sònia, Esquera: Xonia; rus: Sonja o Sofja."

• REGLES ORTOGRÀFIQUES :Les paraules monosil·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'accent diacrític).
• Les paraules monosil·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'accent diacrític).

• S'accentuen les paraules agudes (la síl·laba tònica és l'última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in (on la i és vocal). S'escriu, per tant: català, però, també, camí, pastís, cabàs, progrés, Berlín, sorprèn. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).

• S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que noexàmens, cànon, tòrcer, correguérem, portàveu, entristíssiu. Però no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas. acaben en cap de les terminacions anteriors. Per exemple s'accentuen:
• S'accentuen totes les paraules esdrúixoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.

• S'accentuen tots els adverbis acabats en -ment si la paraula original a partir de la qual està format s'accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament, fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.

• S'accentuen les paraules agudes (la síl·laba tònica és l'última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in (on la i és vocal). S'escriu, per tant: català, però, també, camí, pastís, cabàs, progrés, Berlín, sorprèn. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).

• S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que noexàmens, cànon, tòrcer, correguérem, portàveu, entristíssiu. Però no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas. acaben en cap de les terminacions anteriors. Per exemple s'accentuen:
• S'accentuen totes les paraules esdrúixoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.

• S'accentuen tots els adverbis acabats en -ment si la paraula original a partir de la qual està format s'accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament, fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.

  NOM DE :)LAURA                                                                     

significat:

Victoriosa.

D'origen llatí.

característiques:

És franca, creativa i sentimental.

Sempre aconsegueix el que es proposa per

la seva gran dedicació i energia.

Necessita tenir prop als seus afectes.

amor:

És afectuosa i fidel amb la persona que estima.

Data:

20 d'Octubre (Santa Laura).