PALABRAS CON H.
horrorosament,
humildosamente'haver-hi, hàbil, habiz, habòn, habùs, hacàn,
hacha,habada, habado, havana, havà, hàbeas, hàbito, , hacera,
hachar,hachìs,haberìo, habitar, habitud, hacanea, , hacerir, , havanera,
havà, habedera, habedero, haberada, haberado, haberosa, haberoso,
habidera, habidero,habilidad, habilitar, habillada, habillado,
habitable, habitador, habit.
CELIA
jueves, 31 de mayo de 2012
jueves, 24 de mayo de 2012
REGLES D´ACENTUACIÓ
si es una paraula esdruixola es a dir que te la sil·laba tónica en l´antepenultim lugar s´acentua sempre.
Totes le paraules tenen una sil·laba tónica pero no totes s´acentuen .
S´acentuen quan:
si es una paraula aguda es a dir que te la sil·laba tonica en el ultim lugar s´acentua si acaba en en , in , o qualsevol vocal.
si es una paraula llana es a dir que te la sil·laba tonica en el penultim lugar s´acentua si acaba en qualsevol consonant excepte en i in
si es una paraula esdruixola es a dir que te la sil·laba tónica en l´antepenultim lugar s´acentua sempre.
regles d´acentuació
- Les paraules monosil·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'accent diacrític).
S'accentuen les paraules agudes (la síl·laba tònica és l'última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in (on la i és vocal).
S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que no acaben en cap de les terminacions anteriors.
S'accentuen totes les paraules esdruíxoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.
Hi ha dos tipus d'accents: l'accent greu o obert (`) i l'agut o tancat
(´). L'accent greu es col·loca sobre de les vocals obertes, seguint les
normes anteriors; i l'agut, sobre les vocals tancades. La a és la vocal oberta i la i i la u són les vocals tancades.
Accent diacrític.
S'anomena accent diacrític aquell accent que es col·loca sobre
algunes paraules, que seguint les normes generals no haurien de portar
accent, per distingir-les d'unes altres paraules que s'escriuen igual
però que tenen un significat diferent.
A continuació, algunes de les paraules que porten accent diacrític en català:
- per una llista més completa vegeu l'article principal sobre l'accent diacrític.
- bé, béns (riquesa; adverbi); be, bens (xai; nom de lletra)
- déu (divinitat), adéu, semidéu; deu, deus (número; font; verb deure)
- dóna, dónes (del verb donar); dona, dones (persona del sexe femení)
- és (verb ésser o ser); es (pronom)
- fóra (del verb ésser); fora (adverbi de lloc)
- mà (part del cos); ma(possessiu)
- més (quantitatiu); mes (període de l'any, conjunció, possessiu)
- món (univers), rodamón; mon (possessiu)
- nét, renét, besnét... (parentiu); net, renet... (adjectiu)
- ós, óssos (animal); os, ossos (de l'esquelet)
- óssa (animal); ossa (ossada)
- pèl, pèls (vellositat); repèl, contrapèl...; pel, pels (contracció)
- què (interrogatiu i relatiu precedit de preposició); que (relatiu àton; conjunció)
- sé (verb saber); se (pronom reflexiu)
- sí (afirmació); si (conjunció)
- sóc (del verb ésser); soc (soca; esclop...)
- són (verb ésser); son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
- té (verb tenir); te (infusió; nom de la t; pronom feble)
- ús (acció d'usar); us (pronom feble)
- véns, vénen (verb venir); vens, venen (verb vendre)
- vós (tractament); -vos (pronom feble)
- té (verb tenir); te (beguda).
ACCENTUACIO DE PARAULES
LAS REGLAS ORTOGRÀFIQUES.
/Tipo / | /S’accentuen_quan:/ | /Exemple/ |
/Agudes/ |
|
|
/Planes/ | S’accentuen quan no acaben amb les terminacions de les agudes. | terratrèmol, ibèric, bolígraf. |
/Esdrúixoles/ | S’accentuen sempre. | Dècima, llàgrima, història |
---------------------------------------------------------------------------------------------- | ||||
---|---|---|---|---|
jueves, 10 de mayo de 2012
jueves, 3 de mayo de 2012
POLÍGON.
Un polígon (del grec, "molts angles") és una figura geomètrica
plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials. Cada
un d'aquests segments és un costat, i cada un dels punts on s'uneixen
dos costats és un vèrtex. Sovint, el terme polígon també s'utilitza per descriure l'àrea compresa dins de la figura, o la unió de la figura i l'àrea.
Els polígons amb tots els seus costas i anglEs iguals s'anomenen polígons regulars.
Els polígons reben un nom segons el nombre de costats, combinant un prefix numèric derivat del grec amb el sufix -gon, com ara pentàgon, dodecàgon. El triangle i el quadrilàter són excepcions a aquesta regla. Per polígons de molts costats, els matemàtics escriuen el propi numeral, per exemple: 17-gon. També es pot fer servir una variable, normalment n-gon, quan s'utilitza el nombre de costats en una fórmula.
Nom | Costats | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Triangle | 3 | |||||||
Quadrilàter | 4 | |||||||
Pentàgon | 5 | |||||||
Hexàgon | 6 | |||||||
Heptàgon | 7 | |||||||
Octàgon | 8 | |||||||
Enneàgon (o "nonàgon") | 9 | |||||||
Decàgon | 10 | |||||||
Hendecàgon | 11 | |||||||
Dodecàgon | 12 | |||||||
Triskaidecàgon | 13 | |||||||
Pentadecàgon | 15 | |||||||
Enneadecàgon | 19 | |||||||
Icosàgon | 20 | |||||||
Triacontàgon | 30 | CELIA!!!! | ||||||
Hectàgon | 100 | |||||||
Quiliògon | 1.000 | |||||||
Miriàgon | 10.000 |
ELS POLÍGONS
ELS POLÍGONS
En geometria, un polígon és una figura plana composta per una seqüència finita de segments rectes consecutius no alineats. Estos segments són cridats costats, i els punts en què s'intercepten es criden vèrtexs. L'interior del polígon és cridat a vegades la seua cuerpo.En geometria, un polígon és una figura plana composta per una seqüència finita de segments rectes consecutius no alineats. Estos segments són cridats costats, i els punts en què s'intercepten es criden vèrtexs. L'interior del polígon és cridat a vegades el seu cos
CALSIFICACIÓN DELS POLÍGONS.
Els polígons es classifiquen pel nombre dels seus costats
segons la taula adjunta, o bé per la forma del seu contorn."
|
Suscribirse a:
Entradas (Atom)