PALABRAS CON H.

horrorosament, humildosamente'haver-hi, hàbil, habiz, habòn, habùs, hacàn, hacha,habada, habado, havana, havà, hàbeas, hàbito, , hacera, hachar,hachìs,haberìo, habitar, habitud, hacanea, , hacerir, , havanera, havà, habedera, habedero, haberada, haberado, haberosa, haberoso, habidera, habidero,habilidad, habilitar, habillada, habillado, habitable, habitador, habit.

CELIA   

REGLES D´ACENTUACIÓ

Totes le paraules tenen una sil·laba tónica pero no totes s´acentuen .

 S´acentuen quan:

si es una paraula aguda es a dir que te la sil·laba tonica en el ultim lugar s´acentua si acaba en en , in , o qualsevol vocal.

si es una paraula llana es a dir que te la sil·laba tonica en el penultim lugar s´acentua si acaba en qualsevol consonant excepte en i in

si es una paraula esdruixola es a dir que te la sil·laba tónica en l´antepenultim lugar s´acentua sempre.

                         regles d´acentuació

paraules agudes llanes y esdruíxoles.

• Les paraules monosil·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'accent diacrític).

S'accentuen les paraules agudes (la síl·laba tònica és l'última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in (on la i és vocal).                                                                                                                                                                     

S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que no acaben en cap de les terminacions anteriors.

S'accentuen totes les paraules esdruíxoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.

Hi ha dos tipus d'accents: l'accent greu o obert (`) i l'agut o tancat (´). L'accent greu es col·loca sobre de les vocals obertes, seguint les normes anteriors; i l'agut, sobre les vocals tancades. La a és la vocal oberta i la i i la u són les vocals tancades.

                                                                                                      Accent diacrític.

 

S'anomena accent diacrític aquell accent que es col·loca sobre algunes paraules, que seguint les normes generals no haurien de portar accent, per distingir-les d'unes altres paraules que s'escriuen igual però que tenen un significat diferent.

A continuació, algunes de les paraules que porten accent diacrític en català:

per una llista més completa vegeu l'article principal sobre l'accent diacrític.

• bé, béns (riquesa; adverbi); be, bens (xai; nom de lletra)
• déu (divinitat), adéu, semidéu; deu, deus (número; font; verb deure)
• dóna, dónes (del verb donar); dona, dones (persona del sexe femení)
• és (verb ésser o ser); es (pronom)
• fóra (del verb ésser); fora (adverbi de lloc)
• mà (part del cos); ma(possessiu)
• més (quantitatiu); mes (període de l'any, conjunció, possessiu)
• món (univers), rodamón; mon (possessiu)
• nét, renét, besnét... (parentiu); net, renet... (adjectiu)
• ós, óssos (animal); os, ossos (de l'esquelet)
• óssa (animal); ossa (ossada)
• pèl, pèls (vellositat); repèl, contrapèl...; pel, pels (contracció)
• què (interrogatiu i relatiu precedit de preposició); que (relatiu àton; conjunció)
• sé (verb saber); se (pronom reflexiu)
• sí (afirmació); si (conjunció)
• sóc (del verb ésser); soc (soca; esclop...)
• són (verb ésser); son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
• té (verb tenir); te (infusió; nom de la t; pronom feble)
• ús (acció d'usar); us (pronom feble)
• véns, vénen (verb venir); vens, venen (verb vendre)
• vós (tractament); -vos (pronom feble)
• té (verb tenir); te (beguda).

laura .

ACCENTUACIO DE PARAULES

  LAS REGLAS ORTOGRÀFIQUES.  

Les paraules s'accentuen segons si són Agudes ,Planes i Edrúixoles. 

/Tipo /	/S’accentuen_quan:/	/Exemple/
/Agudes/	Acaben en vocal: a, e, i, o, u./ Acaben en vocal + S: as, es, is, os,/ /us./ Acaben en -en, -in./	camí, germà, cançó. arròs, pastís, poregós. comprén, Berlín.
/Planes/	S’accentuen quan no acaben amb les terminacions de les agudes.	terratrèmol, ibèric, bolígraf.
/Esdrúixoles/	S’accentuen sempre.	Dècima, llàgrima, història

----------------------------------------------------------------------------------------------

pipi

POLÍGON.

 

Un polígon (del grec, "molts angles") és una figura geomètrica plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials. Cada un d'aquests segments és un costat, i cada un dels punts on s'uneixen dos costats és un vèrtex. Sovint, el terme polígon també s'utilitza per descriure l'àrea compresa dins de la figura, o la unió de la figura i l'àrea.

Els polígons amb tots els seus costas i anglEs iguals s'anomenen polígons regulars.

Els polígons reben un nom segons el nombre de costats, combinant un prefix numèric derivat del grec amb el sufix -gon, com ara pentàgon, dodecàgon. El triangle i el quadrilàter són excepcions a aquesta regla. Per polígons de molts costats, els matemàtics escriuen el propi numeral, per exemple: 17-gon. També es pot fer servir una variable, normalment n-gon, quan s'utilitza el nombre de costats en una fórmula.

Nom dels polígons

Nom	Costats
Triangle	3
Quadrilàter	4
Pentàgon	5
Hexàgon	6
Heptàgon	7
Octàgon	8
Enneàgon (o "nonàgon")	9
Decàgon	10
Hendecàgon	11
Dodecàgon	12
Triskaidecàgon	13
Pentadecàgon	15
Enneadecàgon	19
Icosàgon	20
Triacontàgon	30			CELIA!!!!
Hectàgon	100
Quiliògon	1.000
Miriàgon	10.000

ELS POLÍGONS

            ELS POLÍGONS

En geometria, un polígon és una figura plana composta per una seqüència finita de segments rectes consecutius no alineats. Estos segments són cridats costats, i els punts en què s'intercepten es criden vèrtexs. L'interior del polígon és cridat a vegades la seua cuerpo.En geometria, un polígon és una figura plana composta per una seqüència finita de segments rectes consecutius no alineats. Estos segments són cridats costats, i els punts en què s'intercepten es criden vèrtexs. L'interior del polígon és cridat a vegades el seu cos

  

CALSIFICACIÓN DELS POLÍGONS. 

Els polígons es classifiquen pel nombre dels seus costats segons la taula adjunta, o bé per la forma del seu contorn."

Polígono Simple Convexo Regular Irregular Cóncavo Complejo

Un polígon, per la forma del seu contorn, es denomina * Simple, si cap parell d'arestes no consecutives es talla. * Complex, si dos de les seues arestes no consecutives s'intersequen. * Convex, si al travessar-ho una recta ho talla en un màxim de dos punts, és el que té tots els seus angles menors que 180é. * Còncau, si al travessar-ho una recta pot tallar-ho e * Simple, si cap parell d'arestes no consecutives es talla. * Complex, si dos de les seues arestes no consecutives s'intersequen. * Convex, si al travessar-ho una recta ho talla en un màxim de dos punts, és el que té tots els seus angles menors que 180é. * Còncau, si al travessar-ho una recta pot tallar-ho en més de dos punts; és el que té un o més angles majors que 180é. * Equilàter, si té tots els seus costats iguals. * Equiangle, si té tots els seus angles iguals. * Regular, si és equilàter i equiangle al mateix temps. * Irregular, si té els seus angles i costat.

 

 

 

• 

  polígono simple, cóncavo, irregular.
  
• 

  polígono complejo, cóncavo, irregular.
  
• 

  polígono convexo, regular (equilátero y equiángulo).
  
  SONIA Y LAURA :)